A divuit anys s’establí als Estats Units, el 1954 es graduà a la Universitat de Buffalo i posteriorment (1957) a la Universitat de Harvard. Col·laborà amb Eric Kandel, pioner de la neurobiologia i premi Nobel de medicina (2000) al National Institute of Health. Després d’uns quants anys a la Universitat de Yale, des del 1974 desenvolupà tota la seva carrera científica i docent a la Universitat de Chicago.
La seva aportació principal és la demostració empírica de la gran activitat sinàptica (connexions neuronals) durant els primers anys de vida i el seu gradual alentiment i declivi amb la maduresa i l’envelliment. Aquest descobriment ha tingut una importància central en la pedagogia actual, que posa èmfasi en l’estimulació precoç per a l’aprofitament d’aquesta plasticitat neuronal dels infants per a l’aprenentage.
Estudià també la neurofisiologia de certs tipus de discapacitat mental. El 2002 publicà un compendi de les seves aportacions, Neural Plasticity: The Effects of Environment on the Development of the Cerebral Cortex.