Del 1970 al 1984 dirigí la Schaubühne de Berlín, on desenvolupà un model teatral de dramatúrgia col·lectiva que arribà a ésser reconegut internacionalment. Mentre que en els muntatges dels anys setanta hi predominava la crítica social i el contingut revolucionari, el canvi de dècada marcà una nova orientació envers un interès cada vegada més gran per l’estètica. Després de deixar la direcció, es dedicà a posar en escena òperes, i des del 1992 treballa com a director artístic dels Salzburger Festspiele.