D’origen camperol, entre el 1945 i el 1950 assumí càrrecs polítics: fou president del Partit Camperol, intervingué en la reforma agrària i fou ministre de defensa (1947-48). De formació autodidàctica, els primers anys trenta començà a publicar escrits de caràcter autobiogràfic de gran precisió sociològica (Alföld parasztsága, ‘La pagesia de la Plana’, 1937; Falusi krónika, ‘Crònica rural’, 1941). Els reculls de contes Való világ (‘El món real’, 1966) i Napforduló (‘Canvi de sol’, 1970) descriuen les transformacions de la vida camperola després de la Segona Guerra Mundial. La seva trilogia A Balogh család története (‘Història de la família Balogh’, 1961) és una visió del destí dels pagesos pobres d’Hongria al llarg del s. XX.