Acostumen a incloure tots els medicaments necessaris i suficients per a tractar o prevenir les malalties que hom preveu que poden presentar-se en els dispensaris o hospitals de l’organització. Així hom parla del petitori de farmàcia militar, de la beneficència municipal, etc. Els petitoris són sempre limitatius perquè hi són exclosos els medicaments que hom considera de luxe o no imprescindibles. Aquest caràcter limitatiu els ha fet com més va més impopulars i cada vegada són menys les organitzacions que els tenen, car l’aplicació de qualsevol mitjà o medicament que el metge creu necessari o convenient per a guarir o prevenir una malaltia no és considerada com un luxe sinó com un dret que té tot malalt, qualsevol que sigui la seva situació social, professional o econòmica.
m
Farmàcia