Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany (317 m), on hi ha el santuari de Bonany. Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari. Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges. La gran propietat perdura a la garriga (2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots) i al bosc (132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari). L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha (el 88,8% del total del municipi), de les quals 5 413 ha (el 65,6%) cultivades. Predominen els conreus herbacis (3 954 ha), generalment cereals. La ramaderia és integrada per uns 850 caps de bestiar boví, uns 700 d’oví, uns 15 de cabrum, uns 1 500 de porcí i 150 d’aviram. La terra és explotada en el 60,5% pels seus propietaris, el 6,4% ho és en règim d’arrendament i el 20,6%, de parceria. Treballen al camp 1 098 persones. La població, ja important el 1742 (2 100 h), fou delmada periòdicament per epidèmies (fins el 1845) i males anyades agrícoles (fins el 1914). Ja estabilitzada, s’inicià el 1930 una emigració a Palma que darrerament s’ha reforçat amb la generalització del turisme litoral. L’any 1981 el poble d’ Ariany adquirí la categoria de municipi. La vila (2 598 h agl i 110 h diss [1981], petrers o petrencs ; 138 m alt.) és a la dreta de la riera del seu nom. La primitiva església parroquial de Sant Pere, existent ja el 1248 (a l’indret anomenat sa Rectoria Vella), s’edificà posteriorment a l’indret de l’actual i a partir del 1582 fou ampliada i reedificada de nou a la primera meitat del s. XVIII; és d’una sola i àmplia nau i d’estil gòtic amb elements renaixentistes. El 1607 s’hi establí un convent franciscà (Sant Bernadí de Siena), l’església del qual fou acabada el 1677 (conserva notables retaules barrocs i escultures —un betlem— de to popular), que perdurà fins a l’exclaustració. Al costat de la casa natal de fra Ginebre Serra ha estat bastit un petit museu sobre l’obra colonitzadora d’aquest franciscà. Petra fou centre d’un dels dotze districtes en què es dividia l’illa a l’època islàmica (comprenia també els actuals termes de Vilafranca de Bonany, Sineu, Sant Joan de Sineu i Lloret de Vistalegre). Després de la conquesta fou lloc reial. El municipi comprèn diverses possessions, entre les quals son Santandreu, son Mieres, ses Comunes, Termenar.
La vila de Petra , a Mallorca
© Fototeca.cat