Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó, sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó (66 dC).
Hom li atribueix el sobrenom d'Àrbitre (potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae, que tingué a la cort de Neró), bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona. Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri, objecte constant de contestació. Posat que ho fos, caldria atribuir-li, en virtut de l’obra, uns dots excepcionals de novel·lador, d’escriptor realista i d’enriquidor del llenguatge, tant per la novetat dels recursos estilístics que empra com per la incorporació d’una gran quantitat d’idiotismes i de barbarismes en funció d’una fantasia irònica i intel·ligent.