Philip Glass

(Baltimore, Maryland, 31 de gener de 1937)

Compositor nord-americà.

Vida

Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York (1956-61), tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L. van Beethoven, F. Schubert i D. Šostakovič. Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A. Copland i W. Schuman. A París, estudià amb N. Boulanger (1964-66). Llavors ja havia publicat unes quantes obres, totes dins d’un estil molt conservador, però el seu contacte amb Ravi Shankar a París li obrí un camp de noves possibilitats amb el descobriment de la música índia, un interès que després amplià cap a les músiques del nord d’Àfrica i l’Himàlaia. Novament a Nova York, començà a aplicar tot el que havia après de la música no occidental a les seves composicions, en les quals s’observa l’ús d’estructures melòdiques i rítmiques pròpies de la música d’aquests països. Experimentà també una forta influència del rock, palesa en la pulsació rítmica, l’ús d’instruments electrònics i les sonoritats a gran volum. Vers el 1970 fundà el Philip Glass Ensemble, dedicat a la interpretació de les seves obres.

Del conjunt de la seva obra sobresurt l’òpera Einstein on the Beach (1975), realitzada amb l’escenògraf Robert Wilson. En aquesta obra es troben condensats molts dels seus principis estètics, els quals el converteixen en un dels compositors contemporanis més sorprenents i poc convencionals del panorama musical de la segona meitat del segle XX. També és autor de les òperes Satyagraha (1980) i Akhnaten (1984), del ballet Les enfants terribles (1996) i d’un gran nombre d’obres instrumentals.

També ha fet incursions en el món del cinema, amb la composició de diverses bandes sonores, com ara la de Koyaanisqatsi (1982), Mishima (1984), Candyman (1992), Kundun (1997), The Truman Show (1998), The Hours (2002, premi BAFTA) i Notes on a Scandal (2006), entre d’altres, i una versió per a quartet de corda per al film del 1931 Dracula (1999).

Sovint vilipendiat per la crítica, és, tanmateix, un dels pocs compositors contemporanis d’obra realment popular.

Obra

Música escènica

Einstein on the Beach, òpera (1975); Satyagraha, òpera (1980); Madrigal Opera, òpera (1980); Akhnaten, òpera (1984); The Juniper Tree, òpera (estrenada 1986); A Descent into the Maelstrom, mús. inc. (1986); In the Upper Room, dansa (1986); The making of the Representative for Planet 8, òpera (1988); The Fall of the House of Usher, òpera (estrenada 1988); 1000 Airplanes on the Roof, mús. inc. (estrenada 1988); Monsters of Grace, òpera (1997) In the Penal Colony, òpera (2000); Galileo Galilei, òpera (2002); The Sound of a Voice, òpera (2003); Waiting for the Barbarians, òpera (2005); Appomattox, òpera (2007); Kepler, òpera (2009); The Perfect American, òpera (2011); Spuren der Verirrten (The Lost), òpera (2013) The Trial òpera (2014)

Diversos

Strung Out, vl. amplificat (1967); Music in fifths (1969); Music in similar motion (1969); Music with changing parts (1970); Music in twelve parts (1971-74); Another Look at Harmony (1974); North Star, 2 v., instr. (1977); Concert per a violí (1987); The Light, orq. (estrenada 1987); Itaipú, cor, orq. (1989); Quartet de corda núm. 5 (1993); Simfonia núm. 3 (1994)

Cinema i televisió

Koyaanisqatsi (G. Reggio 1982); Mishima: A Life in Four Chapters (P. Schrader 1985); Hamburger Hill (J. Irvin 1987); The Thin Blue Line (E. Morris 1988); Powaqqatsi (G. Reggio 1988); Mindwalk (B. A. Capra 1990); A Brief History of Time (E. Morris 1991); Anima Mundi (G. Reggio, 1992); Candyman (B. Rose 1992); Candyman: Farewell to the Flesh (B. Condon 1995); Jenipapo (M. Gardenberg 1995); The Secret Agent (Ch. Hampton 1996); Bent (S. Mathias 1997); Kundun (M. Scorsese 1997); The Truman Show (P. Weir 1998); Dracula (T. Browning 1998); Shorts (M. Rovner, S. Neshat, P. Greenaway i A. Egoyan 2001); Naqoyqatsi (G. Reggio 2002); The Baroness and the Pig (Mi. Mackenzie 2002); The Hours (S. Daldry 2002); The Fog of War (E. Morris 2003); Going Upriver: The Long War of John Kerry documental (G. Butler 2004); Secret Window (D. Koepp 2004); Taking Lives (D.J. Caruso 2004); Undertow (D. G. Green 2004); Neverwas (J. M. Stern 2005); Night Stalker sèrie de televisió (F. Spotnitz 2005); Chaotic Harmony (Sat Chuen Hon 2006); Roving Mars (G. Butler 2006); The Illusionist (N. Burger 2006); A Crude Awakening: The Oil Crash documental (B. Gelpke i R. McCormack 2006); Notes on a Scandal (R. Eyre 2006); No Reservations (S. Hicks 2007); Cassandra’s Dream (W. Allen 2007); Les Animaux amoureux (L. Charbonnier 2007); Transcendent Man (B. Ptolemy 2009); Mr. Nice (B. Rose 2010); Nosso Lar (W. de Assis 2010); Icarus at the Edge of Time (Al Holmes i Al Taylor 2010); Elena (A. Zviáguintsev 2011); They Were There (E. Morris 2011); Visitors (G. Reggio 2013); Fantastic Four (J. Trank 2015); Jane (B. Morgen 2017); Samurai Marathon 1855 (B. Rose 2019)