Des del 1903 fou diputat pel partit socialdemòcrata, del qual esdevingué vicepresident (1911). Sostingué l’entrada d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial (1914) i influí en la caiguda de la monarquia (1918). Cap del govern republicà (febrer-juny del 1919), dimití per tal de no acceptar el tractat de Versalles. S'exilià per oposició al nazisme.