Es donà a conèixer amb la novel·la d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude (1959). L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical: Le parc (1961), Nombres (1968), Lois (1972), H (1973), Paradis (1981), Femmes (1983), Portrait du joueur (1985) i Le coeur absolu (1987). Publicà també les novel·les Studio (1997), Passion gixe (2000) i L’étoile des amants (2002). Conreà l’assaig (Éloge de l’Infini , 2001; Liberté du XVIIIème , 2002) i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York (1981).
Entre d’altres fou guardonat amb el premi Médicis (1961), el Grand Prix de Littérature Paul-Morand (1992) i el premi Príncep Pere (2006), i fou nomenat cavaller de la Legió d’Honor (1993) i comanador de les Arts i les Lletres (2014).