Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer. És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent. Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m (bosc de la Vila, de Secallosa). La superfície agrícola es limita a 119 ha, de les quals 112 són de pastures i farratge. Els conreus es localitzen al N del terme, a la vall de Rojà: 5 ha d’arbres fruiters (pomeres i pereres), 4 ha de vinya, 1 ha d’hortalisses i 1 ha de cereals. La ramaderia, que havia estat bàsica, és integrada per uns 140 caps de bestiar boví i uns 1 000 d’oví. El 1984 la muntanya fou declarada reserva natural. Ha desaparegut fa anys la tradicional indústria metal·lúrgica; es conserva encara alguna de les antigues fargues. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 1 023 m alt, vora la ribera de Rojà, al peu del pic de Tres Esteles, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau, romànica, consagrada el 1022. Fou construïda a l’emplaçament d’una d’anterior esmentada ja el 959; el 1732 fou reformada (l’absis fou suprimit); sembla que serví de fortificació fins a la construcció, el 1194, del castell de Pi, les restes del qual són vers el coll de Mentet, al serrat de la Condamina, a 1 087 m alt. Havia pertangut al monestir de Camprodon, però hi tenia drets la família Pi, venuts el 1320 a Bernat Guillem de Torén. El 1378 passà als Oms, i el 1572 la totalitat del domini retornà al monestir de Camprodon. Són documentats diversos veïnats i masos des de temps antic: les Fargues, la Plana de Pi, Pla (o Prat) Rossell i el Veïnat.