El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca; colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella. Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou. Abans era col·locat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius (en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós). Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és arrencat i fet estelles; abans s’arrencava després de Pasqua i tenia segurament un sentit penitencial.
m
Folklore
Etnografia