Canonge augustinià a Fiesole (1518), fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols (1537), on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés. Essent prior a Lucca (1542), hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric (1542). Ensenyà teologia a Estrasburg (1542-47 i 1553-56) i a Oxford (1547-53) i participà en diversos debats teològics amb els luterans (afer de l'ubiqüisme) i amb els catòlics (col·loqui de Poissy). Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph. Gardiner i Tractatio de eodem sacramento en fan el teòric més sistemàtic i conseqüent del calvinisme.