Amb Maurice Denis, Édouard Vuillard, Paul Sérusier i d’altres pintors, el 1889 constituí el grup dels nabís. El 1896 féu la seva primera exposició individual. La seva pintura d’aquests primers anys fou influïda per Gauguin i per les estampes japoneses. El 1910 descobrí la llum de Provença, on s’establí. Excel·lent il·lustrador de llibres, féu litografies per a Parallèlement, de Verlaine, Daphnis et Chloé, de Longus, i per a obres d’Octave Mirbeau, André Gide, etc. A més de les natures mortes, la seva temàtica són els interiors, en els quals una finestra o una porta permeten de veure un jardí o un paisatge amorosament pintats, i, particularment, els nus femenins. La seva obra, molt personal, és independent de les diverses escoles pictòriques de la seva època.