Fou catedràtic a la Universitat de París-Orsay i el 1971 ingressà al Collège de France. Especialista en física de la matèria condensada, realitzà aportacions en magnetisme, superconductivitat, hidrodinàmica i altres camps, en els quals dugué a terme la formulació de models aptes per a la utilització en aplicacions industrials. El 1991 rebé el premi Nobel de física. Entre tot el recull dels seus estudis cal destacar The Physics of Liquid Crystals (1974) i Fragiles (1994).