Estudià ciències polítiques, dret, economia i sociologia a París. Posteriorment, abans de graduar-se (1961-63) per l’École Nationale d’Administration (ENA), fou assistent d’Herbert Marcuse a la Universitat de Brandeis (Estats Units). Ocupà diversos càrrecs diplomàtics (Hong Kong, Pequín, Londres) i oficials de caràcter cultural, entre d’altres el de delegat de la UNESCO a París (1990-94).
Autor de més de seixanta llibres, l’èxit li arribà amb la novel·la Le sac du palais d’été (1971, premi Renaudot), d’ambient xinès, i s’especialitzà en un tipus de narració brillant i plena de referències culturals, sovint concebuda com un hàbil popurri irònic i emocionat: Les nouvelles aventures du chevalier de la Barre (1978), Orient-Express 1 i 2 (1979 i 1984), Une ville immortelle (1986, premi de novel·la de l’Académie Française), Chine (1990, premi Amerigo Vespucci 1991) i Retour d’Hélène (1998, premi Max Jacob), entre altres títols.
Un aspecte notable és la recreació de temes musicals: l’òpera en Pandora (1980), Wagner en Salue pour moi le monde (1980) i Schubert en Un voyage d’hiver (1981). És autor també de Chine, un itinéraire (1977), Callas, une vie (1978) i Mata Hari (1983). El 1988 fou nomenat membre de l’Académie Française.