Psicòleg de formació, com a mestre d’adults impartí literatura i cultura general a bibliotecaris. No es dedicà plenament a l’escriptura fins passada la cinquantena, quan publicà la seva primera novel·la policíaca, Travail soigné (2006, premi a la primera novel·la del Festival de Cognac), primera de les obres de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Camille Verhœven, i que continuà amb Alex (2011), Rosy & John, o Les Grands Moyens (2011) i Sacrifices (2012). Altres obres a cavall entre els gèneres negre, d’intriga i de terror són Robe de marié (2009), Cadres noirs (2010), Trois jours et une vie (2016), Le serpent majuscule (2021) i Le Grand Monde (2022).
El 2013 publicà Au revoir là-haut, sàtira grotesca que narra la història d’un frau protagonitzat per tres excombatents de la Primera Guerra Mundial. Per aquesta obra guanyà el premi Goncourt (2013) i pel guió que en feu per al film homònim d’Albert Dupontel el premi César (2018). Situades també en el període d’entreguerres, ha publicat les novel·les Couleurs de l’incendie (2018) i Miroir de nos peines (2020), que amb la primera formen la trilogia Les enfants du désastre.