Fou fortament influït pels grans fresquistes italians del s XV. En la seva producció decorativa donà a la tela, generalment de grans dimensions, tota l’aparença del fresc: el sintetisme, la pinzellada plana, els colors esclarissats, la línia de l’horitzó alta, les figures a primer terme i molt grans i una gran simplicitat en la composició. Per tot això és considerat un dels precursors de la pintura moderna. Entre les seves obres decoratives cal esmentar: Concordia i Bellum (1861) per al Musée de Picardie a Amiens, Marsilia, porta d’Orient (1867-69), per al Musée des Beaux-Arts de Marsella, El bosc sagrat (1885) per al Musée des Beaux-Arts de Lió, el mateix tema d'El bosc sagrat (1887) a l’amfiteatre de la Sorbona, Estiu i Hivern (1891-92) per a la Casa de la Vila de París, Muses inspiradores (1894-98) per a la Boston Public Library i la decoració del Panteó de París amb el cicle de la vida de santa Genoveva (1875-77 i 1897-98). Entre les seves poques teles de cavallet cal esmentar El pobre pescador (1881) i Noies a la vora de la mar (ambdues al Musée du Louvre).