Pierre Vago

(Budapest, 30 d’agost de 1910 — Noisy-sur-Ecole, Sena i Marne, 27 de gener de 2002)

Arquitecte hongarès naturalitzat francès.

Instal·lat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture—. Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui, de la qual arribà a cap de redacció. Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA (Unió Internacional dels Arquitectes), de la qual fou secretari general, i més tard president honorari. Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats (Arles, Tarascó, Le Mans). L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàl·lica. El 1954 començà, juntament amb els enginyers Freyssinet, Pinsard i Le Donné, la basílica subterrània de Pius X a Lorda. Entre altres obres destaquen un grup d’habitatges a Berlín (1957), el monestir de Natzaret (1965) i el centre cultural de la Universitat de Jerusalem (1971, amb A.Mansfield).