El seu pare era pintor, i inicialment seguí les seves passes. El 1938 anà a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma (1938). Després de la Segona Guerra Mundial abandonà la pintura per l’escultura i el mosaic, obrí taller propi i col·laborà amb diversos arquitectes. Entre altres obres, realitzà mosaics per a l’estació Termini de Roma (1949) i per al sostre del ministeri d’afers estrangers, a Roma (1956). El 1957 competí en el concurs de projectes per a un monument en memòria de les víctimes d’Auschwitz, que guanyà en col·laboració amb l’arquitecte Giorgio Simoncini, obra que no fou acabada fins deu anys més tard. Conreà sobretot l’escultura per a espais públics, en les quals col·laborà sovint amb el seu germà Andrea. Cal esmentar-ne el monument a la resistència de Carrara (1971), el monument a Giuseppe Mazzini de Milà (1974), el monument al ‘dia de cada dia’ de Pescina (1981), l’escultura d’homenatge als 100 anys de l’empresa Barilla de Parma (1982) i ‘La barca’ a Pescara (1987). Feu nombroses exposicions individuals i el 1966 exposà a la Biennal de Venècia. Les seves obres són de línies massisses, curvilínies i textura llisa i se situen entre l’abstracció i l’antropomorfisme.