El 1537 fou nomenat bisbe de Girgenti i quatre anys després, el 1541, es trobava en el seguici de Carles V a Ratisbona. El 1544 fou nomenat arquebisbe de Palerm, i en qualitat de tal participà en el concili de Trento en els dos períodes de 1545-47 i 1557-62. S'alineà amb el grup hispànic. Prengué part en la discussió sobre la justificació, insistint en el valor de la gràcia considerada del tot preeminent respecte a les obres. No fou seguit. El 1553 fou creat cardenal amb el títol de Sant Calixt, i com a tal participà en els conclaves del 1555. Zelós defensor de la jurisdicció episcopal, no podia deixar d’entrar en conflicte amb la inquisició siciliana. El 1556 Felip II de Castella el nomenà president del regne de Sicília (febrer-maig del 1557).