Rei de Xipre, s’enamorà d’una escultura d’Afrodita, la qual, per tal de complaure'l, donà vida a l’estàtua. De la unió d’aquesta amb Pigmalió nasqué Pafos. El mite és esmentat, entre d’altres, per Ovidi i també per Virgili a l'Eneida. La versió que fa de Pigmalió l’autor de l’estàtua ha estat represa per nombrosos escriptors des de l’edat mitjana, que han convertit el mite en símbol del poder inspirador de l’amor. D’entre aquestes recreacions destaquen les de Jean de Meung al Roman de la Rose (1275-80), les obres teatrals homònimes de J.J. Rousseau (1770) i G.B.Shaw (1913) i el poema de Goethe (1767), també homònim.