Pignatelli

Antic llinatge feudal napolità que pretén d’entroncar amb els ducs longobards de Benevent i Càpua.

Arribà a reunir vint-i-un principats (entre els quals dos del Sacre Imperi), nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa. Hi hagué al llinatge un papa (Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino), cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple (Giovanni Pignatelli), nou virreis, un beat (Pompeo Pignatelli, teatí, mort el 1600), un sant i nombrosos alts càrrecs civils i eclesiàstics. Sembla que el primer personatge documentat històricament és Lucio Pignatelli, nebot del papa Víctor III, que fou conestable de Nàpols el 1102. El 1269 esdevingueren senyors de Caserta, feren sempre costat als angevins i llur prestigi assolí el grau més alt en l’època virregnal. Al s XV el llinatge es dividí en tres grans línies sorgides dels fills de Tomaso Pignatelli dit Masello, governador d’Atri i Bari pel rei Ladislau I. De la línia iniciada pel fill gran, Stefano Pignatelli, senyor d’Orto i Turitto, en sortiren la línia dels marquesos de Casalnuova, la línia dels prínceps de Monterodini i Della Lionessa i la línia dels ducs de Montecalvo. El fill segon, Carlo Pignatelli, governador de Borrello i Muntileó (Monteleone), inicià la línia dels ducs de Monteleone, en la qual cal destacar Ettore Pignatelli, primer comte de Borrello i de Monteleone (1505), que fou avi d'Ettore Pignatelli Caraffa, primer duc de Monteleone, i aquest fou rebesavi d’un altre Ettore Pignatelli e Colonna, quart duc, la filla del qual portà, per enllaç, la successió i herència de la línia a la línia de Noia i Cerchiara. De la línia començada pel tercer fill, Palamede Pignatelli, ambaixador de Nàpols prop de Ferran II de Catalunya-Aragó, en sortiren quatre línies: la línia dels Pignatelli d’Aragona-Cortés, ducs de Terranova i prínceps de Noia, que arreplegà l’herència de la línia de Muntileó i la de Strongoli, i de la qual cal destacar Giuseppe Pignatelli (mort el 1811), que fou general de la Companyia de Jesús, canonitzat el 1954; la línia dels prínceps de Strongoli, refosa en la de Terranova; la línia dels comtes de Fuentes i la línia dels prínceps de Cerchiara.