Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció. Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia. Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres. En general els pilons es disposen formant grups. Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep, també construït de formigó armat. Es té constància de la utilització de pilons o estaques de fusta per al fonament d’estructures ja en l’antiguitat, com en els ponts romans. Lògicament, llavors els pilons de fusta es clavaven al terreny a cops de maça, i a mitjan s XIX també s’utilitzaren màquines de vapor. A partir del 1818 es començaren a fer servir els pilons de fosa i des del 1900 els perfils laminats. Els primers pilons de formigó armat es construïren a Suècia el 1939. En l’actualtiat pràcticament tots els pilons són de formigó armat, ja sigui prefabricat o construït in situ. S'han construït pilons de fins a 4 m de diàmetre i fins a fondàries superiors als 100 m. Per a pilons de menys de 30 cm de diàmetre s’empra la denominació micropiló. Entre els pilons formigonats in situ es poden distingir quatre tipus: els que es construeixen clavant un tub d’acer recuperable amb un tap perdut a la punta; els que es fan perforant amb cullera, hèlix o cap rotatiu protegint o no l’excavació amb un tub recuperable i formigonant amb trompa des del fons; els que es construeixen com els anteriors, però mantenint l’excavació amb llots bentonítics; i, finalment, els que es fan barrinant, és a dir, introduint formigó a pressió a través de l’eix de l’hèlix que desplaça el terreny. En aquest últim cas les armadures s’han de clavar amb el formigó fresc. Entre els pilons prefabricats, sempre clavats per cop, vibració o pressió, es poden distingir els de formigó armat; els de perfils metàl·lics que si són tubulars poden ésser reblerts de formigó; i els tubulars de formigó armat o pretesat. Per la forma de treballar, els pilons es classifiquen en pilons flotants i pilons columna. Els primers són aquells en els quals la transmissió de la càrrega es desenvolupa principalment per fregament a través del fust. Els pilons columna són aquells que recolzen en una capa de terreny més dura i, per tant, desenvolupen un treball per punta.
m
Construcció i obres públiques