Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón. El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals (mim, crit, paraula, etc.), mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home. Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen. Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller (1978), Bandoneon (1980), Walzer (1982), diverses sèries de Tanzabend al llarg de la seva carrera (1984), Auf dem Gebirge hat man ein Geschrei gehört (‘A la muntanya s’ha sentit un plor’, 1984), Two Cigarrettes in the Dark (1985), Palermo Palermo (1989), Das Stück mit dem Schiff (‘L’obra amb el vaixell’, 1993), Ein Trauerspiel (‘Una tragèdia’, 1994), Danzón (1995), Nur Du (‘Només tu’, 1996), Der Fensterputzer (‘La netejavidres’, 1997), Masurca Fogo (1998), O Dido (1999), Wiesenland (‘Praderia’, 2000), Aqua (2001), Für die Kinder von Gestern, Heute und Morgen (‘Per als infants d’ahir, avui i demà’, 2002), Nefés (2003), Ten Chi (2004), Rough Cut (2005), Vollmond (‘Lluna plena’, 2006), Bamboo Blues (2007) i Ein Stück von Pina Bausch (‘Una peça de Pina Bausch’, 2008). Ha realitzat també coreografies per a ballets i òperes, entre els quals sobresurt Le Sacre du Printemps, d’Igor Stravinsky (1975). Féu també incursions en el cinema, actuant en E la nave va, de Federico Fellini (1983) i Hable con ella (2002), de Pedro Almodóvar i dirigí Die Klage der Kaiserin (‘El plany de l’emperadriu’, 1990). Dels nombrosos premis i distincions que li foren atorgats hom pot destacar el premi Folkwang (1958), la Creu del mèrit de la República Federal Alemanya (1986), el títol de comanador de l’orde de les Arts i les Ciències de França (1991), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993), la Gran Creu del mèrit d’Alemanya (1997), la Legió d’Honor (2003), el premi Kyoto (2007) i el Goethe de la ciutat de Frankfurt (2008). Actuà diverses vegades a Catalunya des del 1985 que presentà a Barcelona la coreografia 1980.
Pina Bausch
© Teatre Nacional de Catalunya
Nom amb el qual és coneguda la ballarina i coreògrafa alemanya Philippine Bausch.