Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafil·les esquamosos; llurs estams consten de dos sacs pol·línics i d’una bràctea o esquama estaminífera. L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades. Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades. La pol·linització és anemòfila i els grans de pol·len són vesiculars.
Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment consta de prop de 250 espècies, pròpies sobretot de les zones temperades i fredes de l’hemisferi nord.
Pinàcies més destacades
| Abies alba | avet |
| Abies pinsapo | pinsap |
| Cedrus sp | cedre |
| Cedrus atlantica | cedre de l’Atles |
| Cedrus deodara | cedre de l’Himàlaia |
| Cedrus libani | cedre del Líban |
| Larix decidua | làrix |
| Picea abies | pícea, avet roig |
| Pinus sp | pi |
| Pinus aristata | pi americà |
| Pinus canariensis | pi de Canàries |
| Pinus cembra | pi cembra |
| Pinus excelsa | pi excels |
| Pinus halepensis | pi blanc |
| Pinus mugo ssp uncinata | pi negre |
| Pinus nigra ss nigra | pi d’Àustria |
| Pinus nigra ssp salzmannii | pinassa |
| Pinus pinaster | pinastre |
| Pinus pinea | pi pinyer, pi bo, pi de pinyons, pi pinyoner, pi ver |
| Pinus radiata | pi insigne |
| Pinus rigida | pi rígid |
| Pinus sylvestris | pi roig, alaga, pi melis, pi rojal, pi rojalet |
| Psedotsuga menziesii | avet de Douglas |