pinastre

Pinus pinaster (nc.)

m

Botànica

Pi, de la família de les pinàcies, de fins a 40 m d’alçària, de capçada cònica, d’escorça bruna rogenca i clivellada, de fulles aparellades, llargues de 10 a 20 cm, rígides i punxants, i de pinyes ovatocòniques, amb les apòfisis romboidals i prominents.

És propi de l’Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica. Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat i a algunes muntanyes valencianes.