Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint. Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g. Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà; amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pil·lular, amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons, d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat. El rodament era fet sobre una superfície plana amb l’ajut de pólvores inertes, com ara licopodi, regalèssia, midó, etc. Algunes vegades les píndoles eren envernissades, argentades o daurades per tal de protegir-les o de millorar-ne l’aspecte.
f
Farmàcia