El més conegut és el de Dieterich, que consta d’una peça amb canals semicilíndrics d’uns 5 mm de diàmetre, sobre la qual hom aplica una altra peça igual, subjecta a un mànec de fusta que fa córrer sobre la peça anterior per tal de tallar el magdaleó en parts iguals. Hi ha pindolers de més rendiment, que són circulars (com el de Swidkes). Els de tipus industrial (com ara el de Kilian) tenien dos cilindres acanalats transversalment, que giraven en sentit contrari i tallaven els magdaleons en esfèrules iguals. Actualment, els pindolers són peces de museu.
m
Farmàcia