Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats. Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes. A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc
, que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies; és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans. La pineda de pi pinyer
prospera sobretot en terrenys sorrencs o saulosos del litoral o del domini de la surera. La pineda de pinastre
, poc representada a Catalunya, es troba en terrenys silicis, en substitució de la sureda. La pineda de pinassa
habita el domini del roure de fulla petita, sobre substrat calcari. La pineda de pi roig
és pròpia de muntanya. La pineda de pi negre
es troba només a l’alta muntanya.
f
Geobotànica
Pineda
© Xevi Varela