pingüí

pingüí austral, pingüino (es), pájaro bobo (es), penguin (en)
m
Ornitologia

Pingüí emperador

Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)

Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.

Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm.  L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm.

El pingüí del Cap (Spheniscus demersus) fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud. El pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus) ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines.

El pingüí d’Adèlia (Pygoscelis adeliae), de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut (Eudyptula minor) fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda.

El gènere Aptenodytes comprèn dues espècies, que són les de dimensions més grosses de l’ordre. Ponen un únic ou cada any i no construeixen cap mena de niu, sinó que el coven mantenint-lo entre les potes i cobert amb un plec de la pell del ventre. El pingüí emperador (A. forsteri) ateny 120 cm, té el cap i l’esquena de color negre blavenc, el pit i el ventre blancs, i la gola i els costats del coll de color groc o ataronjat. Habita a les mars antàrtiques i cria durant l’hivern austral al continent antàrtic. El pingüí reial (A. patagonica) ateny 95 cm i és molt semblant al pingüí austral emperador, però amb les marques ataronjades del coll més reduïdes. Habita a les mars antàrtiques i cria durant la primavera a les Malvines i diverses illes preantàrtiques.