La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc. A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels col·legis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors. A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners ( esteve), grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers. El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi: tenien diverses especialitzacions, la de pintor de retaules, la de pintor de seda i la de daurador. El 1596 un privilegi de Felip II, confirmat per la legislació municipal del 1599, reestructurà la corporació establint-hi proves de sang; els dauradors s’independitzaren, els pintors de retaules i de seda es fusionaren i sorgí una nova professió, la de pintor de vidrieres. El 1688 adquiriren la categoria d’artistes per un privilegi que reglamentava des d’aleshores l’art pictòric a Barcelona i pràcticament a tot el Principat de Catalunya. Poc després, per mitjà d’una concòrdia, els pintors de vidrieres se separaren del nou col·legi i es constituïren gremi independent, que anà perdent el seu caràcter artístic i acabà per fusionar-se (1804, 1819) amb els llautoners, llanterners i fanalers; el 1784 obtingueren unes ordinacions. A València, els pintors formaven part, a les acaballes del s XV, del nombrós gremi de fusters. El 1521 obtingueren ordinacions separades. A la ciutat de Mallorca la confraria o confraternitat de pintors s’establí el 1486 i es reorganitzà el 1511 com a col·legi de pintors i brodadors, que en la segona meitat del s XVI integrà també els escultors. El 1607 es produí la separació de pintors i brodadors i el 1657 fou restaurat un cop més el gremi amb la unió de pintors i escultors dins una corporació única que rebé noves ordinacions el 1707. Al s XVIII, l’ambivalència de les funcions artesanal i artística dels pintors, juntament amb les idees il·lustrades i neoclàssiques dels ministres de Carles III, portà a la dissolució de les corporacions de pintors, començant per la de Barcelona (1785, 1786).
f
m
Art