Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix (anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola), o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàl.lic soluble en l’oli (anomenada pintura a l’oli). Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla (com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters) i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos, com ara estabilitat del color, assecament ràpid, duresa o flexibilitat de la pel.lícula un cop seca, resistència als agents corrosius, etc. Les pintures poden ésser classificades, segons llur natura o composició, en grasses, cel.lulòsiques, sintètiques, bituminoses, alcohòliques, a l’aigua, lluminoses, etc; segons la manera d’ésser aplicades, en pintures per a brotxa, per a pistola, per a monyeca, per a immersió, etc; i, segons la finalitat que hom en pretén obtenir, en pintures per a exteriors, per a interiors, per a finestres, per a emprimació de fustes o de metalls, anticorrosives, etc. Les pintures grasses són pintures a base d’olis assecants, amb resines o sense, amb aiguarràs o extrets de petroli com a diluent, i amb sabons de plom, de cobalt o de manganès, que acceleren l’oxidació de l’oli, com a assecants. Les pintures cel.lulòsiques són pintures a base d’acetat de cel.lulosa o de nitrocel.lulosa i una resina natural o sintètica, que augmenta la brillantor, l’adherència i la duresa de la pel.lícula, amb acetat de butil o glicol com a dissolvent. Les pintures cel.lulòsiques s’assequen amb molta rapidesa, raó per la qual hom les aplica amb pistola, i són emprades en les carrosseries d’automòbil, bicicletes, etc. Les pintures sintètiques poden ésser termoplàstiques o termoenduribles. Les pintures sintètiques termoplàstiques són pintures a base de resines viníliques o acríliques dissoltes en acetat de butil o en glicol, s’assequen ràpidament i formen pel.lícules brillants que no s’engrogueixen, i, atès que són inodores i insípides, hom les empra per a pintar envasos de productes alimentaris. Les pintures sintètiques termoenduribles són pintures a base de fenoplasts, aminoplasts, silicones o resines alquídiques i formen una pel.lícula brillant, flexible, adherent i resistent a la humitat. Segons la resina constituent, tenen diferents característiques; així, les de fenoplasts, aminoplasts i silicones són resistents als agents químics, especialment les de fenoplasts, que són molt resistents a l’acció dels àcids i són emprades per a revestiments interiors de recipients i en aïlladors elèctrics. Les pintures a base de resines alquídiques poden ésser d’assecament lent o ràpid, segons la proporció d’oli assecant que continguin i solen ésser aplicades, respectivament, amb brotxa o amb aerògraf. Les pintures de base alquídica també són anomenades, en alguns casos, esmalts. Les pintures bituminoses són pintures a base de betum o de brea, endurits amb una resina, i són emprades com a antirovell i com a revestiments impermeables a la humitat. Les pintures alcohòliques són pintures a base de resines sintètiques dissoltes en alcohols o en hidrocarburs benzènics i són emprades en joguines, en embalatges metàl.lics, etc. Les pintures a l’aigua són pintures a base d’aigua, coles espessidores, lletades de calç, guix, etc, que formen una pel.lícula soluble en l’aigua i que, per tant, no és rentable. Eventualment hom pot afegir-hi silicats alcalins, i aleshores la pel.lícula esdevé amb el temps sílice insoluble, que té l’inconvenient de no poder ésser dissolta i, a més, no admet el recobriment amb cap altra pintura. La pintura a l’aigua és anomenada també pintura a la cola. Les pintures lluminoses poden ésser fluorescents, fosforecents o reflectores. En les pintures fluorescents els pigments són fluorescents d’origen natural que són excitats en incidir llum negra a la pel.lícula, mentre que les pintures fosforescents contenen sulfurs luminescents i algun element capaç d’excitar-los i de prolongar-ne la fosforescència, com ara el coure, el bismut i el manganès. Les pintures reflectores contenen minúsculs trossos de vidre, en un vehicle transparent, els quals, en incidir-hi la llum, actuen com a elements catadiòptrics i la reflecteixen.
f
Pintura