Ocupa unes 100 ha al llarg d’uns 1.000 m de costa. Hom hi troba el jardí botànic Pinya de Rosa
, promogut per l’enginyer industrial Ferran Rivière de Caralt, el qual l’any 1945 adquirí una finca entre la serra Llarga i la mar, on pocs anys després féu construir el jardí, d'aproximadament unes 50 ha. Dissenyat per Joan Mirambell, deixeble de Nicolau M. Rubió i Tudurí, en fou conservador Joan Pañella i Bonastre. Conté unes 700 espècies, moltes de les quals són d’origen tropical i han aconseguit una excel·lent adaptació al clima mediterrani. Destaquen especialment les cactàcies, la col·lecció de les quals és una de les més importants d'Europa, i també les àloes i altres plantes suculentes. El paratge rep el nom del volum de narracions de l’escriptor establert a Blanes Joaquim Ruyra.
La zona que circumda el jardí botànic, l’únic espai verge del litoral de Blanes, és constituït per vegetació de tipus mediterrani. L’any 1995 s’aprovà el Pla parcial urbanístic, i el 2003, un projecte d’urbanització per a la construcció d’una àrea turística i comercial, que fou aturat per les mobilitzacions ciutadanes organitzades per la plataforma Salvem Pinya de Rosa. Poc després, el mateix any el Parlament de Catalunya aprovà la declaració de Pinya de Rosa com a Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN). Posteriorment (2005), hom en delimità en detall la zona protegida (més endavant modificada), que fou inclosa dins el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). El projecte de la Generalitat d'adquirir aquest espai ha restat bloquejat des del 2008 per un contenciós amb els propietaris, bé que l’Ajuntament de Blanes i la Generalitat aconseguiren garantir-ne l’accés públic. Restava també pendent un pla d’usos que protegís l’espai contra certes actuacions urbanístiques.