Els seus treballs giren al voltant de temes sobre el gènere, la sexualitat i el cos humà. En contrast amb molts altres artistes conceptuals, la seva obra transmet una sensació de felicitat i senzillesa gairebé infantils. Es donà a conèixer gràcies a Pickelporno (1992), un treball sobre el cos femení i l’excitació sexual. Entre el 1994 i el 1998 fou membre del grup performàtic Les Reines Prochaines. El 1997 participà en la Biennal de Venècia, on fou premiada amb el Premi 2000. L’any 2010 exposà a la Fundació Miró de Barcelona les seves deu darreres videoinstal·lacions, com a part del premi Joan Miró que havia guanyat el 2009.