Entre aquests fenòmens cal destacar la variació de longitud d’un sòlid, ja sia una dilatació (cas del piròmetre de quadrant, basat en l’allargament, a causa de la calor, d’una barra d’aliatge de níquel, crom i tungstè, o d’algun altre metall), ja sia una contracció (cas de l’antic piròmetre de Wedgwood, basat en la contracció d’un con d’argila en descendir entre dos regles, inclinats l’un respecte a l’altre); la dilatació dels líquids (cas del termòmetre amb el tub i el dipòsit de quars i gal·li fos com a líquid, emprat fins a temperatures de 1 000°C); la fusió d’alguna substància (cas dels cons de Seger, basats en el fet que una sèrie de mescles, que constitueixen el con o el tetràedre, de diferent composició de quars, feldespat, carbonat de calci i caolí, es fonen a diferents temperatures, segons la composició, emprats per a temperatures entre 600 i 2 000°C); els fenòmens calorimètrics (com és ara el cas en què hom determina la temperatura a la qual ha arribat un cos segons la calor que cedeix en refredar-se); la variació de la resistència elèctrica d’un conductor (cas del piròmetre de resistència de Siemens, basat en la variació de resistència d’un fil de platí, entre 500 i 1 500°C); la intensitat d’un corrent elèctric generat en escalfar la soldadura d’un parell termoelèctric (com és el cas del piròmetre de Le Chatelier); i la variació de la intensitat del color de les radiacions emeses per un cos (com és el cas del piròmetre monocromàtic i del piròmetre de radiació total).
m
Física
Piròmetre de radiació total: per mitjà del parell termoelèctric mesura l’energia de la radiació concentrada al disc; a baix, movent el mirall la imatge del cos calent, inicialment desenfocada (a), es forma en el disc (b)
© Fototeca.cat
Instrument per a mesurar temperatures elevades, basat en qualsevol dels fenòmens variables que depenen de la temperatura.