Antic port medieval situat a la vora de l’Arno, a uns 12 km de la desembocadura, al centre d’una àmplia plana al·luvial, conserva encara el paper de nus de comunicacions. Juntament amb una tradicional artesania, té indústries tèxtils, farmacèutiques i del vidre. Té aeroport internacional. Ciutat d’origen discutit, tingué importància ja en època romana. La dominació d’ostrogots i llombards en retardà el desenvolupament, ja que, arrossegant-la en llurs enfrontaments amb Bizanci, tallà les seves relacions comercials amb l’Orient i, mentre els ports de la Itàlia meridional florien sota el domini bizantí, Pisa es veia reduïda a una activitat econòmica bàsicament rural. Vers el 774, com tota la Toscana, caigué sota la influència carolíngia i el 812 entrà a formar part del marquesat de Toscana, i després depengué de l’imperi Germànic. Durant els s. IX i X la ciutat es desenvolupà gràcies a la proximitat de la Via Francigena (el camí dels pelegrins i dels mercaders que, del nord, anaven a Roma) i malgrat la inseguretat de les seves mars, recorregudes pels sarraïns (provinents, generalment, de les costes hispàniques), que amenaçaren fins i tot les seves muralles (1004). Al s. XI començà la seva expansió marítima, alhora que es consolidava la seva autonomia respecte a l’Imperi i respecte als marquesos de Toscana fins a constituir-se, a la darreria del segle, com un comú regit per cònsols, que donà pas a la República de Pisa. Incorporada a Florència (1406), la seva història política fou la d’aquesta ciutat. El creixement demogràfic i industrial de les ciutats de l’interior li assegurà un moviment comercial i marítim important, bé que hagué d’afrontar l’ensorrament definitiu del seu port fluvial i també la ruïna de la seva indústria tèxtil a causa de la competència florentina. Guarda importants monuments d’època medieval. La Piazza del Duomo reuneix el magnífic conjunt integrat per la catedral (s. XI-XII), el baptisteri (començat el 1153 i acabat el s. XV), la cèlebre torre inclinada (començada el 1173 i acabada al s. XIV, i que entre el 1990 i 2001 romangué tancada per obres de restauració a fi d’evitar-ne l’esfondrament definitiu; hom aconseguí redreçar la torre uns 13 cm, mitjançant un sistema d’extracció de terra, i estabilitzar temporalment la inclinació) i el Camposanto, que conserva restes de sepulcres i de pintures al fresc de diferents monuments. Cal fer esment de les esglésies gòtiques de Santa Caterina i de Santa Maria della Spina, situada aquesta a la vora d’un dels lungarni , zones on hi ha una sèrie de majestuosos palaus dels s. XVI i XVII, període al qual pertany també la Piazza dei Cavalieri, que conté l’església de Santo Stefano i el Palazzo dei Cavalieri. Pisa fou seu d’una important escola artística, bàsica en el desenvolupament de l’escultura gòtica italiana i també de la catalana, representada principalment aquesta escola pels Pisano. Al s. XVI fou el principal centre d’exportació de ceràmica a la península Ibèrica.
La Piazza del Duomo, amb la catedral, dels segles XI i XII i la torre inclinada, començada el 1173 i acabada al segle XIV
© B. Llebaria