Pisons

Llinatge romà, branca principal de la gens plebea Calpúrnia, que pretenia descendir de Calpus, suposat fill de Numa.

Entre els seus membres es destaquen: el pretor Gai Calpurni Pisó, que vencé els lusitans i els celtibers el 185 aC; Gai Calpurni Pisó, cònsol el 67 aC, enemic de Cèsar; Gneu Calpurni Pisó, cònsol (7 aC) i procònsol a Àfrica; Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol (58 aC), governador de la Macedònia, que fou combatut per Ciceró (In Pisonem) i que intentà debades de reconciliar Pompeu i Cèsar; el seu fill, Luci Calpurni Pisó, pontífex, governador de la Pamfília i de la Cilícia i praefectus urbi (12-32 dC). Amic de Tiberi, protegí els artistes i els poetes. Hom creu que Horaci li dedicà, a ell i els seus fills, l'Ars Poetica (o Epistula ad Pisones).