pista

f

Electroacústica

En els sistemes d’enregistrament d’informació (magnètics, com magnetòfons, ordinadors, etc, o òptics, com pel·lícules, discs òptics, etc.), zona del suport mòbil de la informació (cinta, disc, tambor, pel·lícula, etc.) on és enregistrada una informació determinada.

Les pistes d’un disc són circulars i van disposades concèntricament. Cada cara d’un disquet conté un nombre determinat de pistes, que depèn del tipus de disquet i del format utilitzat. Al seu torn, cada pista és subdividida en diferents elements, anomenats sectors, en nombre també variable segons el tipus de disc. En els discs durs, en què hi ha més de dues cares, les diferents pistes que es troben a la mateixa distància del centre constitueixen un cilindre. D’aquesta manera, els sectors que són en un mateix cilindre poden ésser llegits sense moure el mecanisme de lectura-escriptura de la pista. És corrent disposar diverses pistes en un mateix suport.