En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paral·leles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques; el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan. Les pistes són dividides en 6 carrers (o 8 en algunes pistes olímpiques) i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m. En l’automobilisme, ultra els autòdroms (autòdrom), les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses (circuit). En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms (velòdrom) i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms (hipòdrom). En l’esquí les pistes varien segons les especialitats a què són destinades. Per a les proves alpines la capa de neu ha d’ésser relativament uniforme i en l’eslàlom i el salt especialment compacta. En l’esgrima, terreny pla i rectangular (aproximadament d’1,8-2 m d’amplada per 14, com a mínim, de llargada) on es realitzen els assalts.
f
Esport