Es diferencia d’aquest per les dimensions més reduïdes del camp: màxim de 1.200 m per a un recorregut de 18 forats, distància màxima entre forats de 90 m i no més de tres bastons. Altres trets distintius d’aquest esport fan referència a l’ús del suport (tee), el lloc de sortida i un sistema de hàndicaps propi. El pitch-and-putt té l’origen a Irlanda, on començà a jugar-se vers el 1940. El 1999 fou creada a Dublín l’European Pitch and Putt Association (EPPA). El 2005 s’inicià una Lliga Interclubs internacional, en què els diferents equips juguen en camp propi i, posteriorment, comparen els resultats. La Federació Internacional d’Associacions de Pitch and Putt (Federation of International Pitch and Putt Associations; FIPPA) fou constituïda al març del 2006 a Barcelona, on té la seu. El 2008 era formada per les associacions d’Irlanda, la Gran Bretanya, Catalunya, França, els Països Baixos, Itàlia, Noruega, Suïssa, San Marino, Andorra, Xile i els EUA. N’eren membres associats Dinamarca, el Canadà i la Xina. Organitza campionats bianuals. A Catalunya fou introduït a la meitat dels anys vuitanta per Martin Whitelaw, i el primer camp fou el de Solius (Baix Empordà). Posteriorment es creà l’Associació Catalana de Pitch and Putt i el 2006 la Federació Catalana de Pitch and Putt. La selecció catalana de pitch-and-put guanyà les dues primeres edicions de la copa del món (2004 i 2006), obtingué la tercera posició en la tercera edició (2008) i l’any 2010 guanyà el campionat del món.
m
Golf