Ingressà en l’orde escolapi i fou ordenat sacerdot el 1868. Ensenyà a diversos col·legis de l’orde a Catalunya i en fou rector a Morella i Valls. Destinat a Amèrica, el 1870 arribà a Cuba. Del 1873 al 1887 fou director de l’internat de Guanabacoa i de l’Acadèmia Calassància i, el darrer trienni, fou rector de Puerto Príncipe (actualment, Camagüey). Tornà a Catalunya durant un any, on fou rector del col·legi escolapi de Morella, i després retornà a Cuba, on fou aleshores rector del col·legi de Guanabacoa (1888-1902), en els anys difícils de la independència cubana.
De manera paral·lela a la seva tasca religiosa, es dedicà a la recerca en el camp de les ciències naturals; descobrí algunes espècies tropicals fossilitzades a Cuba, a El Chorrillo, que presentà a l’Exposició Universal de Barcelona, on fou premiat amb la medalla d’or. Amb el seu treball científic, enriquí el Jardí de Botànica i el Museu de Guanabacoa amb noves aportacions, i fou el primer a publicar un estudi de paleofitologia cubana.
Dins de la seva obra, cal destacar: La historia de los conflictos entre la religión y la ciencia de John William Draper ante la recta razón (1879), on refutà la tesi del professor novaiorquès J.W. Draper; Nociones de física... (1884); Diccionario etnográfico-antropológico (1894) i Elementos de ciencias físico naturales (1906). Destacà com a articulista, on cal subratllar les seves col·laboracions a Revista Calasancia de Madrid, a Revista Contemporánea de la mateixa ciutat, i a Revista Católica de l’Havana.