Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa (1545) i cardenal (1549). El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento, la seva conclusió (1562-63), l’aprovació (26 de gener de 1564), i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo.