Assistí a les classes del col·legi escolapi de la seva vila natal. Ingressà a l’Escola Pia el 16 de setembre de 1894 començant el noviciat i professà el 20 d’agost de 1896. Cursà la carrera eclesiàstica a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña. Fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1902.
Ensenyà en els col·legis de Balaguer (1901-05), Tàrrega (1905-07), Vilanova i la Geltrú (1907-09) i l’agost del 1909, després de la Setmana Tràgica, fou enviat a Cuba; residí a Guanabacoa, San Rafael de l’Havana i Cárdenas. El 1915 tornà a Catalunya i fou destinat al col·legi de Nostra Senyora de Barcelona.
El 1925 fou nomenat mestre de juniors d’Alella, estudiants dels últims cursos de teologia que alternaven l’estudi amb pràctica de pedagogia. El 1927 marxà primer a Igualada i l’any següent a Nostra Senyora, però el 1934 novament regressà a Alella com a rector de la casa. El juliol de 1936 es veié obligat a abandonar la casa i refugiar-se a Barcelona. Fou detingut quan ja tenia un passaport fals per embarcar-se cap a Cuba. La doble personalitat —ell confessà ser sacerdot escolapi i el document deia que era advocat— el portaren de les txeques de Sant Elies a la Presó Model de Barcelona, on escriví diverses poesies. En sortir de la presó es dedicà a fer classes particulars. El febrer de 1939 tornà a Alella i es possessionà del col·legi. Hi trobà un grup de 66 noies refugiades de l’Asilo Antonio de Solis d’Alcalá de Henares: no podien tornar al seu lloc i convisqueren fins l’estiu amb la comunitat escolàpia; el pare Pius els feia classes.
Rector de Moià (1943-46 i 1955) es dedicà molt a la predicació a la localitat i pels pobles veïns: sempre ho feia en català i exposava una doctrina basant-se sobretot en sant Pau, al que llegia i estudiava contínuament.
Amant de les tradicions i costums catalanes, a Moià a la postguerra fomentà celebracions com la crema del dimoni el 27 de novembre, la festa de l’arbre fruiter i la cavalcada de Reis. A la joventut pintà decorats per a les obres de teatre que es tenien als col·legis.
Obres
- «Els meus records d’agricultor. Resum d’una explicació escolar en les Escoles Pies de Moià», en Butlletí del Sindicat Agrícol i Caixes Rural i d’Estalvis de la Lliga de Defensa del Arbre Fruiter de Moià. VII (Moià juliol 1915), núm. 76, pàg. 3-4.«Noces d’Or. Al P. Josep Planas i Oliba», en La Academia Calasancia (Barcelona abril 1921), núm. 745, pàg. 183.
- «El pageset de Judea», en La Academia Calasancia (Barcelona febrer 1928), núm. 819, pàg. 54-56.
- «La cegueta. Primera i darrera comunió», en La Academia Calasancia (Barcelona maig 1928), núm. 822, pàg. 180-181.
- «L’ou com balla», en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona agost 1969), núm. 93; pàg. 4.
- «Crist de presó», en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona agost 1969), núm. 93; pàg. 4.
- «Himnes [per a la pregària de les hores]», en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona març 1969), núm. 93; pàg. 14.
Decorats pintats per a les obres de teatre escolar
- El hermano Juan Ranzón, de José Felis. Representada a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú febrer 1909.
- La mort de l’escolà, de Rafael Oliver. Representada a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú. Febrer 1909.
Bibliografia
- «Consueta», en Ephemerides Calasanctianae (Roma desembre 1966), núm. 12, pàg. 447-450.
- Florensa, Joan: «Per a un futur diccionari d’artistes escolapis», en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona setembre 1988), núm. 311, pàg. 14-15.
- Florensa, Joan: «Els escolapis en temps de persecució», en Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona juliol-agost 2008), núm. 451, pàg. 7-24; concretament sobre el pare Pius pàg. 16.
- Alturo, Jesús: La lira i el calze entre reixes. Culte i textos clandestins dins de la Presó Model de Barcelona 1937. Lleida: Editorial pagès, 2008. Poesies del pare Pius Sarri en pàg. 107-149.