Intentà de fer cara a la ingerència estatal en l’Església, condemnant el jurisdiccionalisme del sínode de Pistoia i oposant-se al josefinisme austríac, que intentà de frenar amb l’entrevista amb Josep II a Viena (1782). Enfront de la revolució francesa i les seves mesures anticlericals adoptà, primer, una actitud reservada, però després condemnà la Constitució Civil del Clergat (1791). Proclamada a Roma la república per obra dels francesos (1798), fou exiliat a Siena, a Florència, a Briançon i finalment a Valence, on morí.