pK

m
Química

En els àcids i les bases, operador definit per l’expressió pK = -logK, essent K la constant d’equilibri de la reacció d’un àcid (pKa) o una base (pKb) amb un solvent amfipròtic.

El pK és una mesura de la força dels àcids i de les bases i és relacionat amb la variació d’energia lliure (∆G) de la reacció amb el solvent, d’acord amb l’equació

En medi aquós, hom pot relacionar el pKb d’una base amb el pKa del seu àcid conjugat mitjançant el valor del producte iònic de l’aigua Kw, segons: pKa+ pKb= pKw, a qualsevol temperatura. En aquestes condicions, un valor petit de pKa indica un àcid fort o una base feble (acidesa).