Pla de Distribució en Zones del Territori Català

Regional Planning (en)

Pla d’endegament del territori de Catalunya encomanat el 1932 per la Generalitat a l’equip format per Nicolau i Santiago Rubió i Tudurí; es basaren, però, en anàlisis sectorials anteriors d’August Matons, Pere M.Rossell i Vilar (agricultura i ramaderia), Pau Vila (localització industrial), P.Bosch i Gimpera, J.Martorell, H.Gaussen (reserves paisatgístiques), J.Mestre i Fossas (sanitat i cultura).

L’antecedent immediat és el Pla Sexennal de la Mancomunitat, però la teoria general prové de P.Geddes (divulgat des del 1915 per C.Montoliu), Abercombie i del pla regional de Nova York iniciat en 1922-23. Les propostes del Regional Planning, basades en una determinada política anticíclica, es fonamenten en la preservació de les àrees agrícoles i ramaderes, selecció restrictiva dels rius a utilitzar industrialment, reducció de les àrees incomunicades per a potenciar econòmicament tot el territori, reforçament del sistema portuari del Principat, reequilibri territorial en definitiva que havia de permetre la realització d’una Catalunya Ciutat. Si bé el Servei del Pla Regional no es posà mai en marxa, el Pla General d’Obres Públiques del 1935, pel que fa a la xarxa viària, i la Conferència per a l’Aprofitament Industrial dels Recursos Naturals del 1937, pel que fa a la utilització de tot el territori, en foren en certa forma continuacions.