El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador. Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics (Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí). Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la col·locació estratègica de places. A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans. Tot l’eixample projectat s’envoltava per una nova línia de ferrocarril que connectava entre elles les tres ja existents, i paral·lelament hom preveia un canal seguint la mateixa direcció per a desviar les aigües de pluja provinents de la serra de Collserola cap a mar. En la trama urbana ja existent es proposava la construcció d’un nou carrer que anés a parar davant la catedral, l’enderrocament de les construccions de la part septentrional per a ésser substituïdes per noves edificacions i l’engrandiment del port terra endins per la zona de les hortes de Sant Bertran. El comú denominador dels principals plans que es feien a Europa en aquells moments —el del Ring de Viena (1857) és un dels més representatius— era de cercar la màxima connectivitat entre les diferents parts, establir una certa jerarquia entre les zones i contemplar la ciutat com un objecte ben limitat i definit. Rovira i Trias solucionava la problemàtica concreta de Barcelona seguint aquests corrents, mitjançant el traçat radial de les vies principals, la localització dels edificis representatius en llocs importants i l’establiment d’uns límits clars i concrets per a la nova ciutat. Tot això féu que el projecte fos el més coherent dels presentats i el que intentava d’adaptar-se al màxim a les bases redactades per l’ajuntament i als principis teòrics imperants. Malgrat tot, segons decret reial del 31 de maig de 1860, s’obligà que el que marqués el futur creixement de la ciutat fos el projecte de l’enginyer Ildefons Cerdà, fruit d’uns principis teòrics basats en una visió il·limitada de la ciutat, en una trama sense jerarquies i en una distribució homogènia de l’activitat.
pla Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Projecte per l’eixample de Barcelona, presentat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias —amb el lema Le tracé d’une ville est oeuvre de temps plutôt que d’architecte — al concurs convocat el 15 d’abril de 1859 per l’ajuntament.