La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació. En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara, la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitel·lí de l’embrió (placenta coriovitel·lina). En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix. A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical, portador de la sang al fetus. La cara uterina és lobulada i integrada per múltiples cotilèdons, estructures circulatòries bàsiques de la placenta.
f
Biologia
Zoologia
Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.