Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N. A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè. El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m3/s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main. El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot—. Però és, a més, un antic camí de pas entre la mar del Nord i la conca mediterrània, ja pel pas de Belfort, ja pel Neckar i el Danubi. A més, la riquesa de l’entorn hercinià ha col·laborat també a l’establiment humà i a una poderosa indústria. Conseqüència de tot això és un comerç actiu acomboiat per abundants vies ferrades i el tràfic fluvial. Això explica la poderosa indústria i la gran densitat humana de la plana. Essent una de les fronteres dels mons llatí i germànic, acumula segles d’història sobre la seva gran vitalitat.