plant

m
Literatura

Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos que requeria una estructura de continguts i composició força estricta.

Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants. El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal (gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador); hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre, el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey En Ferrando de Gabriel Ferrús, etc. És una probable derivació i ampliació del plant primitiu el complant o complanta.